Allargar la vida útil
Implica dissenyar productes que es mantinguin en ús durant més temps, reduint així la necessitat de fabricar-ne de nous i disminuint la pressió sobre els recursos. Aquesta estratègia contempla aspectes com la durabilitat estructural i estètica, la possibilitat d'actualització o millora, el desmuntatge fàcil per a la reparació o la reutilització de components, així com la reparabilitat i el recondicionament.
Desmaterialització
Reducció de l'ús de primeres matèries, tant en diversitat com en quantitat, optimitzant pes i volum del producte sense comprometre'n la funcionalitat.
Digitalització o robotització
Incorporació de tecnologies digitals i automatitzades per millorar l'eficiència, la traçabilitat i la sostenibilitat dels processos industrials.
Ecodisseny
Consisteix a incorporar criteris ambientals en el procés de disseny de productes i serveis, des de les fases més primerenques del desenvolupament. A través de l'ecodisseny, es vol minimitzar l'impacte ambiental durant tot el cicle de vida del producte, des de la selecció de materials fins al final del seu ús.
Ecoinnovació
En temps de transformació, el business as usual deixa de ser una opció viable. L'ecoinnovació es presenta com una via clau per anticipar-se als canvis, guanyar competitivitat i generar valor a llarg termini. Pot ser aplicada per empreses de qualsevol mida o sector, sempre que hi hagi voluntat de reconèixer els desafiaments que planteja la sostenibilitat i d'abordar-los com a oportunitats de millora i innovació.
Economia circular
És un model econòmic orientat a aconseguir sistemes de producció i consum més eficients, resilients i regeneratius, on els recursos es mantenen en ús el major temps possible, optimitzant-ne el valor i reduint els impactes ambientals. Aquest enfocament substitueix el model lineal d'“extraure, fabricar, usar i rebutjar” per cadenes de valor circulars, interconnectades i amb fluxos tancats de materials, energia, aigua i informació.
Eficiència energètica
Aplicació de mesures per reduir el consum energètic, incloent-hi l'ús de fonts renovables, l'autoconsum energètic, l'automatització o les millores tecnològiques en el procés productiu.
Elecció de materials de baix impacte
Consisteix a seleccionar materials que redueixin l'impacte ambiental al llarg del cicle de vida del producte i n'afavoreixin la circularitat. Dins aquesta estratègia s'inclouen pràctiques com l'ús de materials reciclats (tant en forma d'upcycling com downcycling), així com el disseny amb el mateix material (disseny monomaterial), que faciliten el reciclatge al final de la seva vida útil. També es consideren materials que siguin fàcilment separables en el desmuntatge del producte, permetent-ne la correcta classificació i tractament posterior.
Minimització de l'embalatge
Disseny de productes que no requereixin embalatge, o implementació de solucions reutilitzables, apilables i compatibles amb sistemes de logística inversa per reduir residus.
Pagament per ús
És una forma específica de servitització en què el client no adquireix la propietat del producte, sinó que paga únicament per la seva utilització o pel resultat funcional que ofereix.
Producció local i contractació de proveïdors locals
Ubicació propera al punt de consum per reduir les emissions logístiques i reforçar les economies locals.
Programes de retorn, reparació, remanufactura o recondicionament
Són sistemes que permeten a les empreses o usuaris finals perllongar la vida útil dels productes després del seu ús inicial, a través de serveis com la reparació, el recondicionament o la remanufactura. Aquests programes poden estar orientats a l'usuari original, brindant-li la possibilitat de reparar el seu producte i continuar utilitzant-lo, en línia amb el principi del “dret a la reparació”, o poden facilitar el retorn del producte a l'empresa, per a l'aprofitament de peces, materials o el seu condicionament complet.
Reducció de residus
Aquesta estratègia es basa en l'optimització de l'ús de primeres matèries i en el redisseny dels sistemes de producció perquè siguin més eficients, precisos i adaptats a l'ús real de recursos. Exemples inclouen la utilització de tecnologies de fabricació additiva (com impressió 3D), processos de tall o emmotllament sense minves, o ajustaments de disseny que eviten excedents.
Reducció del consum daigua
Minimització de l'ús d'aigua mitjançant tecnologies d'optimització, sistemes de reciclatge i reutilització al cicle de producció.
Reutilització de residus
Reaprofitament de minves internes generades durant el procés de fabricació, reincorporant-los a la mateixa cadena productiva.
Serveis de logística inversa (embalatge o producte)
Sistemes dissenyats per recuperar embalatges o productes al final del seu ús, facilitant especialment el seu reciclatge o recondicionament.
Serveis digitals
Consisteixen a oferir eines tecnològiques a l'usuari per monitoritzar, analitzar i optimitzar l'ús d'un producte. Aquests serveis permeten, per exemple, recollir dades a temps real, anticipar necessitats de manteniment, ajustar paràmetres de funcionament per reduir consums.
Servitització
És una estratègia empresarial que implica transformar el model tradicional basat en la venda de productes físics cap a la provisió de serveis que generen valor afegit. En aquest tipus de models, l'usuari final no adquireix la propietat del producte, que roman a les mans de l'empresa proveïdora. Aquesta configuració afavoreix el disseny i la fabricació de productes més duradors, reparables i eficients.
Sostenibilitat
En l'àmbit empresarial, la sostenibilitat fa referència a la capacitat d'una organització per operar de manera responsable i equilibrada, generant valor econòmic sense comprometre els recursos naturals ni el benestar de les persones, presents i futures. Això implica que les empreses no s'han de centrar únicament en els guanys, sinó també en avaluar i gestionar els seus impactes socials i ambientals al llarg de tota la cadena de valor.
Transformació de residus en matèries primeres secundàries
Processos de reciclatge que converteixen residus en nous materials llestos per ser usats en la fabricació de nous productes.
Ús de subproductes
Consisteix a aprofitar residus o excedents generats en altres cadenes productives com a insums per a nous processos industrials, sense necessitat de sotmetre'ls a un processament intensiu. A diferència de la reutilització, aquesta estratègia sol implicar la creació d'un producte diferent de l'original.
Venda de productes usats o de segona vida
Consisteix en la comercialització de productes que ja han estat utilitzats, però que han estat recuperats, revisats, recondicionats o reparats per garantir-ne la funcionalitat i qualitat abans de ser oferts a un nou usuari. Aquesta estratègia permet estendre el cicle de vida dels productes mitjançant la seva reintegració al mercat.
Objectiu
La metodologia del projecte ha estat dissenyada per identificar, analitzar i exposar les pràctiques industrials en què el disseny contribueix significativament a millorar la sostenibilitat, l'eficiència dels processos i la competitivitat empresarial. Per això, s'ha desenvolupat un enfocament estructurat en tres fases principals: un mapeig del teixit industrial estatal, una selecció i anàlisi qualitativa de casos d'èxit representatius i el desenvolupament d' un repositori virtual per a la difusió de resultats.
Fase 1: Mapeig del teixit industrial estatal
En una primera etapa, es va realitzar una anàlisi àmplia de l'ecosistema industrial estatal, centrant-se en empreses mitjanes i grans que operen dins dels sectors manufacturers estratègics, identificats segons la classificació CNAE:
- C16 – Indústria de la fusta i del suro (excepte mobles); cistelleria i esparteria
- C22 – Fabricació de productes de cautxú i plàstics
- C23 – Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics
- C25 – Fabricació de productes metàl·lics (excepte maquinària i equip)
- C27 – Fabricació de material i equip elèctric
- C29 – Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs
- C31 – Fabricació de mobles
L'objectiu d'aquesta fase va ser identificar un mínim de 50 empreses rellevants que ja estiguessin implementant estratègies d'ecodisseny, reducció de residus, eficiència en l'ús de materials o integració de principis d'economia circular, ja fos en els processos de disseny i producció com en el desenvolupament de nous serveis o models de negoci sostenibles.
La identificació d'aquestes empreses es va fer mitjançant diverses fonts: anàlisi de bases de dades públiques (com SABI), benchmarking de catàlegs d'ecodisseny i guies sectorials i revisió de candidatures als Premis Delta de l' ADI-FAD. Alhora, es van realitzar consultes a clústers sectorials, associacions empresarials i xarxes professionals, i es va difondre un formulari de participació per facilitar la recollida directa d'informació per part de les mateixes empreses interessades.
A partir de la informació recopilada, es va elaborar una matriu d'avaluació que va permetre analitzar sistemàticament el grau d'integració d'estratègies d'ecoinnovació a les empreses. Aquesta matriu es va estructurar al voltant de tres nivells: producte, processos i serveis o nous models de negoci, i va incloure un conjunt definit d'estratègies associades a cadascun –per exemple, la desmaterialització o la selecció de materials de baix impacte en l'àmbit del producte.
Gràcies a aquesta metodologia, va ser possible identificar quines estratègies havien estat adoptades per cada empresa, facilitant així una comprensió estructurada del seu exercici en ecoinnovació.
El resultat d'aquesta fase és el diagnòstic presentat en aquest informe, construït a partir de les 93 empreses mapejades.
Fase 2: Selecció i anàlisi de casos dèxit
A partir del mapejat, es van seleccionar 15 empreses exemplars que destaquen per integrar de manera avançada estratègies d' ecoinnovació a les seves activitats. La selecció es va fer amb l'objectiu d'assegurar una representació equilibrada dels diferents sectors industrials estudiats, així com reflectir una àmplia diversitat d'enfocaments, des d'intervencions centrades en el disseny de producte fins a transformacions en processos productius i models de negoci circulars.
Cadascun d'aquests casos va ser analitzat en profunditat a través d'entrevistes directes amb els equips tècnics de les empreses i una revisió documental complementària, que va permetre validar la informació aportada i contextualitzar-la dins de la cadena de valor.
Aquests casos d'èxit es troben publicats al repositori digital del projecte, i són accessibles des de l'Annex 2.
Fase 3: Difusió de resultats a través del repositori virtual
La tercera i última fase del projecte va consistir en el disseny i el desenvolupament d'un repositori virtual d'accés obert, que reuneix i estructura la informació recopilada en les fases anteriors.
El disseny de la pàgina web segueix criteris de sostenibilitat digital, prioritzant una arquitectura web optimitzada per minimitzar-ne l'empremta ambiental. Alhora, el disseny de la web segueix una lògica dexperiència dusuari, per garantir una navegació intuïtiva, ràpida i segmentada per interessos.